22 del meu poble

Dos números 22 de carrers del meu poble: Santiago Rusiñol i Gorina. Tenen altres colors...

Torna Sant Jordi

Torna el cavaller, derrotat,

sense gaudir de la promesa.

Tot i haver vençut al drac

i alliberat la princesa,

les llàgrimes li fan camí

per les galtes estremides.

Ha vist quin era el destí

de deu mil ànimes fugitives.

Homes, dones, vells i nens

fugint d'un altre drac que mai s'atipa,

que escup foc a tort i a dret

que els està esguerrant la vida.

Sagnen molts volent ser lliures,

però de la seva sang no neixen roses.

No és això el que deia el llibre

que parlava de reis i nobles,

i del poble, i d'un drac pelat

que s'amagava a una cova.

Aquell conte s'ha esguerrat.

S'escriu una història nova.

Ara el drac és molt més brut,

i fa negoci amb la guerra.

I no hi ha un cavaller forçut

capaç de fer-li besar el terra.

Ara la princesa és negra,

i mira al nord, travessant la mar,

perseguint una promesa terra

que li han dit que l'acollirà.

¿Qui salvarà les princeses

de rostre trist i d'ulls tan blancs?

¿Qui mantindrà encesa

l'esperança dels seus infants?

¡Que estan arribant a milers!

No vol aquesta llegenda nova

d'un drac que mata per diners

i una princesa tancada a la cova.

Sant Jordi vol alçar de nou l'estandart

i reunir al seu voltat una gran tropa

per foragitar per sempre el maleït drac

que governa sense escrúpols a Europa.

¡Que entrin les princeses immigrants!

Que els cavallers les hi regalin roses.

Que escoltin els governants:

¡Que no! ¡Que no ens fan nosa! 

Sant Jordi 2017