miércoles, 20 de marzo de 2013

Durante mi viaje




Durante mi viaje,
sentí un calor inexplicable y placentero
una melodía de ternura en el límite de mí
que me llamaba a otro universo inexplorado.
Nada te fue ajeno y, sin embargo,
no navegaste por el mar que te esperaba.
Vi una llama en lontananza
que no llegaba a consumirse,
ni prendió la madera de mi anhelo.
Madera fría y suspirando
por un ardor que recorría los perfiles limitantes
de mi celda exterior.
La libertad
hubiera sido herir el pensamiento de terceros
saltarnos el umbral de su mirada
ser nosotros, tú y yo, de otra manera.
Dar celos a las flores, a los sueños,
reinventar esencias, definir sudores
y demostrar que el calor no siempre quema.
Libar en tu flor de perfume placentero,
entregarnos por fin al tacto de la seda,
rediseñar nuestros perfiles en un paisaje
aún inexistente.
No fue más que un sueño, amor,
y sin embargo,
el regreso no ha sido el despertar,
sino una invitación para vivirlo.





















Día mundial de la poesía, 21-03-13

Por eso, la libertad


Si tuviera muros me protegerían,
pero no vería la luz, ni el viento,
ni las nubes, ni el sueño.
No oiría los gritos, ni la música,
ni su voz, ni sus cantos.
No sentiría la lluvia, ni su aroma,
ni la penumbra se me acercaría a retazos,
ni el frío de la noche me traería recuerdos.
Por eso, la libertad.

Rubí

Te hubiese besado aquella manicura de rojo encendido engastada en tus manos,
porque tus labios de rubí eran una puerta vedada.

sábado, 2 de marzo de 2013

De la degana


Voldria endinsar-me 
en el teu esguard clar 
i sentir el tacte 
de les teves mans  
llises, tendres, sense 
senyals ni nafres. 
Viure amb tu cada un 
d'aquells moments en què 
se t'aniran fent més fortes   
i més dures. 
I sentir-te 
cada cop 
més a prop 
meu.


Montserrat Abelló


miércoles, 27 de febrero de 2013

Manos laúdes


Manos laúdes que navegáis por ese mar de piel blanca
entre olas de miedos y suspiros de voz de agua:
¿Bailáis al ritmo de la caricia y el contacto trémulo?
¿Cantáis en reverberante silencio
el placer del navegante sin rumbo?

Manos laúdes,
infinitas estrellas parpadean allende el cielo,
admiradas unas, envidiosas todas
de quien navega entre dos aguas:
los suspiros de placer sin palabras
y los latidos de un corazón que nunca calla.

Manos laúdes, tacto corazón, suerte hallada.





domingo, 17 de febrero de 2013

Mim mimós, mimat



Vermell llarg fins als peus,
negres peus fins al lluny,
vermell nas entre rínxols rebels,
tendresa blanca, mirada de mel.

Et segueix un cim desmesurat,
altura immensa, fora de mida
en el teu escenari d’amor pels petits:
arrossegues una cadira.

Saludes al públic, mim mimós,
mimat pel record dels que ja no som nens,
fa anys que no,
o potser no del tot.

Expliques sense paraules
una història mai silenciosa.
Embolcalles els somnis amb somriures,
i converteixes la vida dels nens, en art.

Comences a escalar el cim,
la guitarra no et deixa,
els sabatots ensopeguen,
els nens embogim
-llavors jo també ho era-.

Mim mimós, mimat
per la màgia del circ,
converteixes el cim de nou en cadira
i intentes l’equilibri impossible
que mai reeixirà. 

Els plors del pallasso son rialles d’infants.
Charlie, has tornat a triomfar.
Aplaudiments pel mim mimós i mimat,
que s’acomiada amb la seva cançó
i el nas ben alçat:
Uuuuuuuuuuh...


Charlie Rivel. Aquarel·la. Autor: ADOLF (www.adolf.cat)

lunes, 11 de febrero de 2013

La felicidad


Tienes razón,
quizá la felicidad no sea más que coincidencia
con el amigo,
sin cita previa.
Siento el impulso de escribir estos versos
para mi amigo,
sin obligación.
Para que un día me quede el consuelo de saber
que le regalé una aurora,
sin compromiso,
a pesar de mi miopía.