Recordes quan el
pare parlava de la nostra guerra?
Quan la mare deia
que havien passat gana
i no es sentien
tranquils ni a la pròpia terra?
Quan la milícia
xulesca passejava sa galvana,
Impunement, descarada,
com si hagués vençut?
Recordes tot el
que va venir després?
N'ets conscient
del que tots hem perdut?
Doncs aquests
que venen, han perdut molt més.
Ara direm que els
d'aquí no en som culpables,
que la seva
guerra ens queda a l'altre extrem.
El mateix que
deien allà a la França
per tancar els
refugiats al camp d'Arlès.
Quants d'aquells
refugiats eren dolents?
Quants malfactors
o lladres o assassins?
Recordes quants
d'ells no van poder salvar res?
Doncs pensa el
que aquests han perdut pels camins.
Recordes quan el
pare parlava del cosí que era mort,
del germà que mai
més va tornar a casa,
de les penúries
quan van fugir cap el nord...
De la resignació
d'empényer l'any qui dia passa.
Quan explicava
que havien perdut l'esperança,
que no sabien res
de la meitat de la família
i que a més
tenien una gran recança
de preguntar
d'aquella meitat què en seria.
Recordes els
plors dels pares? La seva impotència
davant d'uns
governants amb avarícia canalla,
gasius de
generositat i sobrats de incompetència,
sense resoldre res
mentre es posaven medalles?
Recordes que se
sentien sempre bruts
assenyalats amb
el dit, com forasters dolents
com si aquella
terra estranya també els hagués vençut?
Doncs aquests aquí
també se senten impotents.
Mira’ls, aquests són els pares dels records del demà
i tu i jo som els de l'altra banda de la muntanya.
"Recordes quan els
pares...?" algun dia els seus fills diran;
parlaran d'ells i de nosaltres.
Està a les nostres mans, des d'ara,
que els seus records siguin uns altres.
I ara digues: a
quin bàndol vols pertànyer?
Al de les dones
generoses que regalen escalfor
o al dels homes acollidors
en terra estranya?
No deixis que els
venci la buidor.
Que siguin de més
enllà de les muntanyes
no els fa
dolents, ni malfactors, ni pàries.
Només els fa perseguidors
d'una esperança.
No et recorda
res? És el mateix que deien els pares.
