lunes, 15 de noviembre de 2021

DE VEGADES PASSA (de Brian Patten)









De vegades passa que sou amics i llavors

ja no sou amics,

i l'amistat ja ha passat.

I es perden tot de dies i entre ells

es buida una font.

 

I de vegades passa que ets estimada i llavors

no ets estimada,

i l'amor ja ha passat.

I es perden tot de dies i entre ells

es buida una font a l'herba.

 

I de vegades vols parlar amb ella i llavors

ja no hi vols parlar,

I l'oportunitat ja ha passat.

Els teus somnis espurnegen i de sobte s'esvaeixen.


I també passa que no trobes enlloc on anar i llavors

hi ha un lloc on anar

que havies passat per alt.

I els anys espurnegen i després passen

en menys d'un minut.

 

Llavors no tens res.

Et preguntes si aquestes coses importen i llavors,

així que comences a preguntar-te si aquestes coses importen,

deixen d'importar

i la preocupació passa.

I una font es buida a l'herba.



Text original: https://apoemaday.tumblr.com/post/173297618481/sometimes-it-happens

viernes, 19 de marzo de 2021

A MIS HIJOS

 






Recuerdo perfectamente cómo habéis ido creciendo. 

Al nacer, llorasteis. 

Casi sin darme cuenta, empezasteis a balbucear. Supe que habían pasado unos meses. 

De repente, un día dijisteis «Papá». Supe que había pasado más de un año. 

Llegó una etapa en que todo fueron preguntas: «¿Qué es aquello? ¿Cómo se hace esto?» Supe que estaba disfrutando de vuestra infancia. 

Después llegó la etapa de las dudas: «¿Seguro que es así, papá?» Supe que ya estabais en la adolescencia.

Más adelante, hubo una etapa sin preguntas, porque nuestros horarios no coincidían, en especial por las noches y por las mañanas. Supe que estabais disfrutando de vuestra juventud. 

Por último, llegó la señal definitiva, cuando dijisteis por primera vez: «Papá, no tienes ni idea». Entonces supe que ya erais adultos.

Y me sentí feliz por vuestro triunfo.