Fang

Una bola de fang lluminós sense néixer, nu, a les meves mans. Me'l mirava sense parar-hi esment. De sobte, unes mans enfonsen els dits al fang. Dits en negatiu que fan valls i crestes en un fang que comença a cantar. Fang sol, sense mans, que em mira. No goso tocar-lo. Un reflex fugaç torna a cridar-me. Tornen les mans, que s'embruten alhora que van creant.

El fang es fa gran.

Es fa copa per beure-hi un licor de bogeria. Les mans me'n ofereixen. Les meves mans ara s'enfonsen al fang, comencen boges a esculpir una fantasia. Sé que no puc exposar la meva escultura, però no em fa res. Segueixo. Fang fantasia fabulosa.

Creix seguint un ritme, trencant normes. Mans que porten més fang i fan un palau on dormen els somnis. No volen abandonar-los, són somnis i són vida.

Fang que s'asseca i les mans el mullen, com qui rega una planta, com qui cuida una flor. Mans, aigua, fang, humitat somniadora. Humitat constructora. Somnis.

On són les mans? L'aigua? El fang s'esquerda ressec! Sequera. Esquerda.

Hi aboco aigua a alguns recons, però s'esquerda. El palau dels somnis resta abandonat, només el cuido jo. Tinc molta feina, no arribo a tot. Una cambra regada, la salvo. Més aigua. Vaig a la següent, també la rego. Hi ha esquerdes, la pintura ha saltat a algun lloc però la sala aguanta.

Més aigua. Una altra sala que...

Que algú ha regat abans que jo! Somric al buit d'una absència que em parla. No em cal esperar a sentir l'olor d'herba de primavera per saber que l'hivern s'acaba. Però mirant amb atenció, veig que són llàgrimes. Tantes? No, no totes ho són. Les mans també han dut aigua. Les llàgrimes hi són barrejades, però no són majoria. El fang somriu agraït als pocs recons en què les esquerdes es protegeixen.

Queda menys fang. El meu palau dels somnis només conserva poques cambres. La sorra l'envolta, pols seca que cau dels terrats i parets abandonades. Mantenim el centre, el palau és ara una casa museu plena de records.  Encara no sé quants tenen vida, però no tots són morts. Encara és més casa que museu. Encara hi veig ombres, de vegades, encara hi trobo alguna paret molla de tant en tant. Hi és i no hi és.

Una taula. A sobre, una bola de fang humit. Unes mans comencen a donar-li forma.

Comencem de nou.