TACTES PELEGRINS

TACTES PELEGRINS

Ressegueixo el camí que neix a ta galta rosada,

riberat de neguits tebis i tremolors petits.

Hi transito sense cap decoro amb els meus dits,

fa olor de fresc somriure i joia descarada.

Em deturo per gaudir d'una flaire de font i de riu.

A l'instant m'embolica el teu riure que fa història

i se'm grava en el punt més descarat de la memòria

marcat amb el foc desinhibit del teu caliu.

Giravolto alegre per la vall de les teves llunes

conservant joiós el dibuix del teu cabell,

desitjant i anhelant gaudir d'aquesta pell

calenta com la sorra ballarina de les dunes.

No tinc pressa per acabar  el itinerari

no corro per arribar a la fi del camí.

La pròpia sendera és l'únic destí

d'aquest pelegrí de tactes visionari.

Les meves mans conversen sense pressa

teclejant a la teva pell esperances i sospirs.

S'animen, s'esveren, s'esvaloten i les he d'amansir

que aquesta mena d'escriptura no vol fressa.

 Si em deixés arrossegar per la quimera,

quina emoció sentiria corrent com la infantesa?

Em perdria tot un farcell d'hores de tendresa

i el delit de la teva pell de primavera.

Em passejo pel jardí del teu ventre,

per la plana que refila el joc de tremolors

assaborint amb delit els mil sabors

caçats amb la llengua a les palpentes.

M'entretinc sense neguit, amb mans i carícies.

Espero amb delit el dia que begui de la teva font

que si tinc set de gaudir del teu plaer pregon

més en tinc del temps emmarcat amb tes delícies.