martes, 22 de diciembre de 2015

Saps què vull dir?



Sembla que la llum del carrer canvia,

com si fes una lluna diferent.

No sé, sembla que hi ha alegria,

que va més lleugera la gent.

Saps què vull dir?



Tornem a recordar la infantesa,

pensem més vegades en els qui no hi són.

Mirem d’una altra manera la bellesa

i ens esforcem intentant ser millors.

Saps què vull dir?



I tot plegat, perquè fa segles va passar una tonteria,

a un matrimoni que fugia d’amagat li va succeir.

Se sentien forasters i tingueren un fill a una establia,

o en una cova abandonada o en un lloc així.

Saps què vull dir?



Però els qui en van ser sabedors, van sentir una bogeria,

i ho explicaven amb delit i apassionament:

Que si un àngel i uns mags en romeria,

fins i tot un estel estrany es plantà al bell mig del cel.

Saps què vull dir?



A mi m’estranya el rebombori, perquè això sempre ha passat.

Ens arriben perseguits, exiliats, que van fugint,

venen per mar o per terra, però venen d’amagat .

No tenen terra, deixen família, passen fam i arriben aquí.

Saps què vull dir?



I alguns els mirem amb mala cara o bé no hi fem cabal.

En tot cas, per molt que tinguin una criatura,

ningú no pensa en muntar-els-hi un nadal.

I alguns, no els volen veure ni en pintura.

Saps què vull dir?



És normal que en aquests dies no hi pensem?

Certament a l’hivern no n’arriben gaires,

és més propi de l’estiu, llavors n’arriben més.

Però si al Nadal ens porta els aires

de germanor, de bondat i compartir,

per celebrar el naixement d’un foraster,

fill d’un matrimoni pobre i defallit,

em pregunto si de debò ho estem fen bé.



Oi que sí,

 que saps què vull dir?

No hay comentarios:

Publicar un comentario