Quan mori,
deixeu-me vogar des del curs alt d’un riu conegut.
Vull saltar amb
l’aigua baladrera dels torrents més alts,
arremolinar-me a
mig curs contemplant els paisatges d’ambdues ribes
i acostar-me
mansament a la desembocadura
després
d’haver-me acomiadat amb prou temps
de les terres que
m'hagin saludat.
Llavors, quan per
fi tingui al meu davant la mar,
esperant-me
somrient per acollir-me de nou al seu si,
deixeu-m’hi anar
a descobrir els milers de paisatges que amaga
i que mai no he
vist encara.
No hay comentarios:
Publicar un comentario